OBSESSIÓ O ENVEJA?

Foto OBSESSIÓ O ENVEJA?

Per Mayte Signes, Portaveu del Grup Municipal Populars Gata.


És una pregunta que em faig aquestos últims dies i més encara amb tot el que veig publicat a les xarxes socials i premsa sobre la meua persona.


Vaig a fer un breu repàs, que considere necessari, per aclarir certes fal•làcies.


Quan l'any 1995 vaig entrar dins d’una candidatura política, tenia molt clar per què ho feia, per vocació. Hui més que mai segueixc convençuda. La Política és una Vocació de Servei a les persones i el seu entorn.


En el meu pas pel món de la política, he après molt, conegut a molts amics, viatjat, discutit, equivocat, perdonat, he viscut moments de desassossec, moments d'alegria i rialles, altres més amargs pels quals he plorat… Però he de donar gràcies a Déu per la vocació a la Política, per intentar donar el millor de mi als altres i haver crescut molt com a persona. (Perquè d'estatura no)


Sempre he mantés, que a la política es ve a servir i no ha de ser servit. Però també he dit sempre que la feina i la dedicació ha de ser remunerada… La política és una feina tan digna com necessària perquè una societat vaja creixent.


En tots els anys que porte en la política, he viscut èpoques que si que he pogut gaudir de què el meu treball es remunera. Mirant enrere fa 10 anys el 2007 es van donar les circumstàncies polítiques i econòmiques per tenir un sou com a regidora de Gata. Encara que en paper fos una jornada parcial, en política això no existeix, ja que la representació publica i la gestió és a 24h dia 7 dies a la setmana.


Però també vull recordar que vaig renunciar al sou que democràticament em va ser adjudicat, quan en 2010 la Crisi econòmica colpejava dur al nostre municipi, no vaig dubtar ni un segon en la renúncia. Els diaris van publicar titulars com:


"L'edil Maite Signes renúncia al sou per la crisi" (les Províncies)


"La política és una vocació, no un sou" (Llevant)


El 2014 vaig tenir la gran satisfacció, alegria i orgull de ser l'alcaldessa de tots els Gateros i Gateras. Amb un govern en minoria, obligat a negociar tot amb l'oposició, a arribar acords, un d'ells va ser el sou que cobraria com a alcaldessa i que jo vaig acceptar sense cap problema.


En les eleccions del 2015 la candidatura dels Populars, un grup de persones treballadores, amb ideals de llibertat i enamorades del seu poble la qual jo encapçalava, vam guanyar les eleccions. Però el rancor cap a unes sigles va poder mes que les persones i es va fer realitat el pacte de 3 grups de perdedors que van assumir el govern de Gata.


Ara sóc amb molt d'orgull la portaveu dels Populars a l'oposició. També la veu d'aquells que ens van votar i de molts altres que dia a dia se'ns acosten.


A hores d'ara com Gatera m'entristeix tant odi, orgull, tanta divisió i enfrontament, tanta ràbia continguda com veig a l’Ajuntament i em pregunte com es pot governar un municipi sent govern i al mateix temps oposició de l'oposició, sense sortir de darrere del discurs fàcil i infantil, darrere de la pancarta, la manifestació, la demagògia, l'oportunisme ...?


Aquesta reflexió la faig per que últimament s'estan qüestionant molt la meua feina, el meu sou i, fins i tot, la meua vida privada. Molts companys en la política de tots els partits i algun periodista em tilden de ser discreta i, és veritat. No m'agrada gaire ni la foto ni el comentari fàcil, ni la política barata, ni la promoció en xarxes socials, perquè la meua vocació és TREBALLAR, TREBALLAR, TREBALLAR ...
Però arriben moments en la vida en què els esdeveniments t'afecten com a persona i també als que vols i en Política "NO tot val".


He d'agrair al president de la Diputació D. Cèsar Sanchez que posara la seua confiança en la meua persona quan a setembre del 2015 em va nomenar personal eventual, per formar part del seu equip de treball en la diputació d'Alacant.


Recordar als que tenen memòria selectiva, que el Partit Popular va nomenar al seu equip d'eventuals, i van fer el mateix PSPV, Compromís, CIUTADANS i EU. Tots amb les mateixes retribucions i les funcions que ens determina el plenari de l'Exc Diputació.


En el fons em sent decebuda, per aquells quiu semblava venien amb un aire fresc a la política, que venien a treballar junts per Gata, que de veritat escoltaven a les persones deixant de banda les seves ideologies, sigles, amb un compromís amb tots sense menysprear al diferent.


Després de quatre o cinc plenaris (ja vaig perdre el compte) del qual el tema de debat sempre han estat les meues retribucions i les meues funcions en la Diputació d'Alacant, no sé si pensar que és obsessió, enveja ... o és política nyonya i rància, per tapar la pobre gestió municipal que des de l'equip de govern es duu a terme.


Un dels dóns més gran que ens dóna la vida és ser Lliures. Viure en una llibertat de pensament, on des de l'escolta es pugua aplegar a un diàleg veritable i, fruit d'aquest, arribe la trobada amb l'altre ... Però això a Gata ara és Utopia total.


Que pena quan l'equip de govern municipal, ni escolta, ni negocia, ni cedeix i es limita a carregar contra el que pensa diferent, tenir esclats rabiosos i infantils, i discursos fàcils, encara que siguen veritats a mitges i puguen fer mal.


I aquells que volen que els done explicacions d'on va el meu sou, indemnitzacions per assistències a òrgans col•legiats, que publique la meua agenda o els done més explicacions ...


Els recomane llegir Mt, 6 i convide a reflexionar junts:


... 2Por això, quan faces almoïna, no toques de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, per ser lloats pels homes. En veritat us dic que ja tenen la seua recompensa. 3Pero tu, quan faces almoïna, que no sàpiga la teua mà esquerra el que fa la dreta, 4 fes que el teu gest estiga en secret; i el teu Pare, que veu el que està amagat, t'ho recompensarà.


Maite Signes Caselles
Portaveu Grup Municipal Populars Gata a l'Ajuntament de Gata de Gorgos.

Comparte la noticia